I CAMPANÉN (n. 58)

Un maré al tàurna a cà a l’impruvìs e la muiér, ch’l’éra a lèt con ón, al le fa andèr, nùd nèd, dàntr’à l’armèri, mó int la fùria ed srèr i spurtì, i marón i vànz’n’ed fóra! In ch’al mumànt al vén dàntr’al maré e al d’mànda:

"Irt’a lèt con quàichd’ón?"

"Mó me nà."

"Alàura cùs’éni chi dù bagài lé atàch a l’armèri?"

"I én du campanén ch’ai ò méss cómme urnamànt par Nadèl"

"Ah, i én campanén, eh?" e al tàca a cazèri di stiàf.

"Mó cùm’éla ch’in sàn-nen brìsa?" e intànt al cuntinuèva a dèri di gràn stiàf.

"Sénte-t ànca té ch’in sàn-nen brìsa?" e pif e paf, finché in s’avèrren piàn piàn i spurtì dl’armèri, ai vén fóra un umarén con dù gràn lagarmón ai ùc’ e al dìs: "Dìn, don: it cuntànt adès?"