martedì 30 dicembre 2008

L’AMÌGH (n. 231)

Un rapresentànt al turné a cà à l'impruvìs e al truvé só muiér a lèt con un èter. Invézi d'incazères al taché a zighèr:
"Dàpp a tant'àn ed matrimóni, dàpp che ai ò lavurè par té, dàpp ch'ai ò sàmper esaudé i tù desidéri, guèrda lé con ché brótt vèc' t'i andè a lèt!"

La dóna l'aprufité ed ch'al mumànt ed deblàzza par pasèr à l'atàch:
"O insàmma, finéssla! Cràddet che col tó stipàndi nuètr'à p'rénn sustgnìr la vétta ch'a fàn? Chi à paghé el ràt dal mùtuo?"
"Té col tó lavurìr, t'am è détt…"
"Mó ché, luqué ai à paghè! E chi ha paghé la lavatrìz e la mi màchina?"
"Sàmper té col tó lavurìr…."
"Nà, l'é sàmper stè luqué!" e la sgnéva l'umarén che l'éra vanzè fàirum int al lèt tótt nùd.

Alàura al maré al le guèrda e al dìs a só muiér: "Di' só, Marìsa, crùvel bàn ch'an ciàpa fràdd!"

Nessun commento: